(Abans de res, només dir que respecto totalment la vida sexual que decideixi portar qualsevol persona, no sóc ningú per jutjar res ni ningú. Dit això, ara vaig a protestar una miqueta, també hi tinc dret,no?)
Només em faltava això, a sobre que estic a pa i aigua en la meva vida sexual (ja he perdut el conte del temps que porto), resulta que he d’escoltar els coloms com gemeguen i gaudeixen en el meu terrat!... això qué carai és? Una juguesca o una ironia de la vida? O potser una broma macabre que algú m’està fent?
No sé què em vol dir el Sr. Univers amb això... A mí m’agrada el sexe, sobretot si és amb tendresa i amor, o potser, de vegades, amb tota la passió del món, amb algú especial per qui senti quelcom, però com això, avui en dia sembla que sigui EL MÉS COMPLICAT DEL MÓN, ja que tothom té pressa per aquestes coses i jo, la veritat, és que ara mateix no tinc pressa i no tinc ganes de frivolitats ni de mentires , prefereixo esperar a trobar o que em trobi algú, que valori alguna cosa més, que un simple “polvo” en mí… no entenc que la vida es rigui de mí d’aquesta manera… em vol dir alguna cosa? em vol continuar temptant perquè caigui en la fácil temptació, passant-me per la cara que, fins i tot, al meu terrat hi ha qui s’ho passa d’allò més bé?
Tot i el tipus passional de dona que sóc, doncs sóc mediterrània, de sang calenta i m’agrada viure la vida intensament i també el sexe quan estimo algú, considero que fa temps, estic aconseguint, tot i les oportunitats que la vida em posa al davant, no caure en la banalitat d’omplir les meves, possibles, carències de tendresa externa, amb falses carícies d’algú, que passarà per la meva vida, com si fos un huracà, que vindrà, saquejarà i marxarà…
NO, em nego! encara que escolti, un i altre cop (perquè no en tenen prou amb un, no!), els coloms com gemeguen al meu terrat, amb un plaer desmesurat, que a més, semblen TÀNTRICS!! doncs els seus gemecs poden durar més d’un quart d’hora… caram! no sabia que els coloms poguessin estar copul.lant tanta estona! doncs tot i això, penso continuar en els meus afers, com ja dic, a pa i aigua…, per cert, ara que hi penso : qui carai em va posar aquesta idea al cap? jo em pregunto, perquè no gaudir i gemegar com fan els coloms? sense més problemas, sense pensar en res més, sense preocupar-me si sóc un simple polvo o no, sense pensar en sentir quelcom o no sentir res?… aaaiiixxx! perquè hauré nascut éssent racional i emotiva? Podría haver nascut sent colom! i així anar gaudint i gemegant als terrats dels humans que són a pa i aigua, jajajaja.
Què hi farem? La vida és així, de vegades, ens passa pels nassos el plaer dels altres, en aquest cas, el dels coloms, mentre jo, continuo escoltant ara mateix com gemeguen,amb unaltra d'aquestes infinites copul.lacions, aniré reflexionant, sobre la meva abstinència i castedat, EM DECLARO EN VAGA INDEFINIDA, ja que estem en crisi, aprofito. Ja sé, molts/es direu : -perquè tu ho vols!- Doncs sí, la veritat és que jo ho vull així. Ningú em mereixerà, ni jo mateixa ho mereixeré, fins que no senti que hi ha alguna cosa més, que una frívola i superficial atracció física amb algú… perquè total, això és tant fácil d’aconseguir, avui en dia, amb la frivolitat i la inconsciència que ens envolten… i a mí no m’agraden les coses fàcils, al cap i a la fi : NO SÓC UN COLOM.
Potser he fet una regressió a les dones d’abans, per no ser un colom? Ara me n’ha vingut una al cap, us la deixo per aquí, espero que us agradi…
